Un èxit viral de 70 milions de dòlars

Serveix d’alguna cosa que algú es llenci una galleda d’aigua freda a sobre? És la primera pregunta que em vaig fer quan em vaig assabentar de l’Ice Bucket Challenge. Em va semblar una proposta curiosa, però al mateix temps confusa, ja que no n’entenia el mecanisme. Només veia famosos tirant-se aigua gelada pel cap (cosa dels 140 caràcters) i, per això, després d’indagar i veure les dimensions que ha adquirit el repte, vull fer-ne algunes reflexions.

Ha servit per fer difusió de la causa, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)? Encara que en moltes de les remullades s’hagi perdut el missatge original, i n’hi ha que simplement s’ho ha pres com una broma entre amics, aquests dies, l’ELA, una malaltia neurodegenerativa que a l’estat espanyol té una incidència de 2,5 persones per cada 100.000 habitants, s’ha incorporat al nostre vocabulari.

La campanya ha servit per sensibilitzar sobre la necessitat d’investigar i fer recerca mèdica per l’ELA? Sensibilizar no és una tasca fàcil, ni es fa amb un dia ni amb un cubell d’aigua freda i gel. Sensibilitzar vol dir fer prendre consciència d’una realitat, i potser per ser realment conscients de què significa l’ELA, no n’hi ha prou amb una campanya que ens repti a remullar-nos. Ara, si aquest desafiament intranscendent és l’excusa per llegir articles com el d’Emilio Pérez de Rosas, o conèixer testimonis com el de Pete Frates -malalt d’ELA i impulsor de l’Ice Bucket Challenge-, benvingut sigui.

I per últim, s’han obtingut donatius? La ALS Association, amb seu a Washington, ja ha rebut, a data d’avui, 70,2 milions de dòlars. En el mateix període de l’any passat (del 29 de juliol al 24 d’agost), en van rebre 2,5. Els donatius no només provenen dels donants ja existents, sinó que han registrat 1,3 milions de nous donants. Dades que certifiquen l’èxit rotund de la campanya. Aquest, però, no és el cas de les associacions de l’estat espanyol, que vist el resultat d’aquest fenomen, intenten sumar-s’hi.

L’Ice Bucket Challenge és una experiència d’anàlisi per als fundraisers. Perquè, no ens enganyem, com tot èxit viral, el del cubell d’aigua també s’esfumarà, i d’aquí a unes setmanes ni ens en recordarem. Així, la pregunta que em queda sense resposta és: Quin serà l’índex de fidelització dels nous donants?

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Rutines solidàries

Captura de pantalla 2014-08-12 a la(s) 18

Acabo de fer una compra a Casa del Libro. Com que l’he feta a través de Wapsi.org, la botiga, Casa del Libro, donarà un euro i mig a l’entitat que he escollit, corresponent al 5% dels 30 euros que m’hi he gastat. I a mi no m’ha costat res.

Hi ha coses que depenen dels hàbits. D’adquirir el costum, la rutina. És el que passa amb Wapsi.org, una iniciativa solidària molt interessant que encara necessita més ressò i que, tots plegats, ens hi acostumem. Només cal que ens en recordem, que passem pel seu portal web abans de fer qualsevol compra per Internet. Adquirir una rutina solidària.

Wapsi.org ens ofereix fer compres solidàries. Les botigues que s’hi adhereixen, donen un percentatge de les vendes que registren a l’entitat que el client triï al moment de fer la compra. Això sí, cal accedir a la botiga des de l’enllaç de Wapsi.org. Si no, no compta. Al comprador, no li costa res, i pot accedir a les mateixes ofertes i promocions que si tecleja directament la web de la botiga.

La idea és bona i atractiva, tothom hi guanya: les botigues obtenen clients i les entitats sumen aportacions, gota a gota i sense cap cost. Però falta que qualli, que tinguem present Wapsi.org abans de fer cap compra. Perquè no ens costa res, només pensar-hi.