Com relacionar-nos amb els mitjans de comunicació

Divendres vaig tenir el plaer d’assumir un nou repte professional: dur a terme un taller formatiu adreçat a altres entitats sobre les relacions amb els mitjans de comunicació. Va ser en el marc de l’Espai Entitats de Reus i aprofito per agrair la confiança i el bon tracte rebut durant la jornada.

L’objectiu del taller era donar algunes petites pautes per a que les entitats que encara no ho aconseguit, assoleixin més presència mediàtica. Quatre idees molt clares i petites accions que es puguin realitzar a partir de dilluns en el context d’unes entitats poc professionalitzades i que tiren endavant gràcies a la gran tasca i implicació de persones voluntàries.

Com vaig apuntar fa uns mesos en aquest mateix espai, ser mediàtic és fàcil si sabem com fer-ho. Crec fermament en el gran potencial i en les nombroses històries que s’amaguen darrere de totes les entitats socials del territori, siguin grans, petites o mitjanes, tinguin una trajectòria llarga o curta. Això és igual. Hi ha moltes històries per explicar que mereixen un espai mediàtic.

Presentació Espai Entitats de Reus – Relacions amb els mitjans de comunicació (PDF)

Guia de comunicació del Col·legi de Periodistes de Tarragona

diaris

Hi ha moltes històries que mereixen un espai mediàtic

Anuncis

Quan arriba la crisi al tercer sector

Arran de la Jornada de Comunicació Local d’Altafulla, he recollit algunes reflexions sobre la importància que les entitats del tercer sector, igual que ho fan altres organismes, es preparin per a la comunicació de crisi:

– Una crisi mal gestionada i mal resolta ens pot comportar problemes d’imatge, de reputació. I això és perjudicial per qualsevol organització, però encara més per una entitat sense ànim de lucre que creix sobre els fonaments de la credibilitat i de la confiança.

– En canvi, una crisi ben resolta enforteix l’organització. Com va reflexionar Nereida Carrillo, una crisi és un aprova de la humanitat de l’organització. Si la gestionem bé, ens acosta a la comunitat i dóna proximitat. Així, si sabem reaccionar davant d’una stuació de dificultat, en sortirem més reforçats i enfortits. Això, en les entitats del tercer sector, és pot convertir en una gran oportunitat de fidelització i augment de base social.

– Hem de ser conscients que cal donar una resposta ràpida, ja que si no ho fem, algú altre ho farà per nosaltres, sobretot a través de les xarxes socials, que fan que tot s’acceleri. I no podem començar a gestionar una crisi equivocant-nos. Per tant, cal estar preparats i establir mecanismes perquè la resposta a la demanda d’informació sigui àgil i efectiva. Per aconseguir-ho, cal estar preparats pel pitjor i al mateix temps treballar perquè no ens passi.

– Ens en sortirem millor si hem fet un treball previ de mimar la nostra comunitat. Això ens dóna més credibilitat i suport en la gestió de la crisi. En aquest sentit, cal haver treballat prèviament sobretot la comunicació interna, perquè com apuntava Miguel Ángel Violán, en una situació de crisi, “la traïció sempre és una temptació”.

De tota crisi se n’apren, però mai n’hi ha dues iguals. Per això el treball per estar preparats ha de ser constant.

I per què tot plegat? Perquè com es recorda sempre quan s’aborda la comunicació de crisi, hi ha dos tipus d’organitzacions: les que ja han patit una crisi i les que la patiran en el futur.

Hem de tenir clar que com a organitzacions, no ens lliurem d’haver d’afrontar una situació de crisi. Per això el Pla de Comunicació de Crisi és un dels documents bàsics que tota entitat hauria de treballar. Insisteixo que, en les entitats del tercer sector, les conseqüències d’una mala gestió de crisi poden ser nefastes. Assolir notorietat, credibilitat i confiança en els nostres projectes no és fàcil, és una feina costosa, de llarg recorregut, d’anys i anys, i amb un gran valor que no podem permetre que s’ensorri d’un moment a l’altre. Per això davant d’una crisi cal prudència, audàcia, una actitud proactiva i humilitat.

I acabo amb una reflexió de Nereida Carrillo: “La gent és comprensiva amb la fatalitat, però no ho és de la inacció, la mentida o el silenci”.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.