Quan arriba la crisi al tercer sector

Arran de la Jornada de Comunicació Local d’Altafulla, he recollit algunes reflexions sobre la importància que les entitats del tercer sector, igual que ho fan altres organismes, es preparin per a la comunicació de crisi:

– Una crisi mal gestionada i mal resolta ens pot comportar problemes d’imatge, de reputació. I això és perjudicial per qualsevol organització, però encara més per una entitat sense ànim de lucre que creix sobre els fonaments de la credibilitat i de la confiança.

– En canvi, una crisi ben resolta enforteix l’organització. Com va reflexionar Nereida Carrillo, una crisi és un aprova de la humanitat de l’organització. Si la gestionem bé, ens acosta a la comunitat i dóna proximitat. Així, si sabem reaccionar davant d’una stuació de dificultat, en sortirem més reforçats i enfortits. Això, en les entitats del tercer sector, és pot convertir en una gran oportunitat de fidelització i augment de base social.

– Hem de ser conscients que cal donar una resposta ràpida, ja que si no ho fem, algú altre ho farà per nosaltres, sobretot a través de les xarxes socials, que fan que tot s’acceleri. I no podem començar a gestionar una crisi equivocant-nos. Per tant, cal estar preparats i establir mecanismes perquè la resposta a la demanda d’informació sigui àgil i efectiva. Per aconseguir-ho, cal estar preparats pel pitjor i al mateix temps treballar perquè no ens passi.

– Ens en sortirem millor si hem fet un treball previ de mimar la nostra comunitat. Això ens dóna més credibilitat i suport en la gestió de la crisi. En aquest sentit, cal haver treballat prèviament sobretot la comunicació interna, perquè com apuntava Miguel Ángel Violán, en una situació de crisi, “la traïció sempre és una temptació”.

De tota crisi se n’apren, però mai n’hi ha dues iguals. Per això el treball per estar preparats ha de ser constant.

I per què tot plegat? Perquè com es recorda sempre quan s’aborda la comunicació de crisi, hi ha dos tipus d’organitzacions: les que ja han patit una crisi i les que la patiran en el futur.

Hem de tenir clar que com a organitzacions, no ens lliurem d’haver d’afrontar una situació de crisi. Per això el Pla de Comunicació de Crisi és un dels documents bàsics que tota entitat hauria de treballar. Insisteixo que, en les entitats del tercer sector, les conseqüències d’una mala gestió de crisi poden ser nefastes. Assolir notorietat, credibilitat i confiança en els nostres projectes no és fàcil, és una feina costosa, de llarg recorregut, d’anys i anys, i amb un gran valor que no podem permetre que s’ensorri d’un moment a l’altre. Per això davant d’una crisi cal prudència, audàcia, una actitud proactiva i humilitat.

I acabo amb una reflexió de Nereida Carrillo: “La gent és comprensiva amb la fatalitat, però no ho és de la inacció, la mentida o el silenci”.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: