#UnDiaPerDonar

Hi ha dies per a tot. Dies de descomptes escandalosos -o no tant-, dies de festa i celebració, dies d’homenatge, dies per recordar. I també hi ha dies per donar. Dies que promouen gestos solidaris, que ens volen fer prendre consciència que si tots hi posem el nostre granet, aquest món pot ser una mica millor.

Demà, doncs, és #UnDiaPerDonar temps, sang, aliments, aportacions econòmiques, roba, i tot el que convingui. Per primera vegada al nostre país, entitats i professionals del tercer sector sumen esforços per fer-nos nostra aquesta iniciativa americana. Que no cal que tot sigui consumisme, que dels americans també en podem copiar moviments altruistes com aquest.

Us convido a fer un tomb per la web givingtuesday.cat que recull centenars de projectes d’entitats del nostre país als que, de ben segur, podeu donar un cop de mà de moltes maneres. Perquè el món no és com és, el món és com el fem. I demà, podem fer d’un dimarts qualsevol, #UnDiaPerDonar.

Com relacionar-nos amb els mitjans de comunicació

Divendres vaig tenir el plaer d’assumir un nou repte professional: dur a terme un taller formatiu adreçat a altres entitats sobre les relacions amb els mitjans de comunicació. Va ser en el marc de l’Espai Entitats de Reus i aprofito per agrair la confiança i el bon tracte rebut durant la jornada.

L’objectiu del taller era donar algunes petites pautes per a que les entitats que encara no ho aconseguit, assoleixin més presència mediàtica. Quatre idees molt clares i petites accions que es puguin realitzar a partir de dilluns en el context d’unes entitats poc professionalitzades i que tiren endavant gràcies a la gran tasca i implicació de persones voluntàries.

Com vaig apuntar fa uns mesos en aquest mateix espai, ser mediàtic és fàcil si sabem com fer-ho. Crec fermament en el gran potencial i en les nombroses històries que s’amaguen darrere de totes les entitats socials del territori, siguin grans, petites o mitjanes, tinguin una trajectòria llarga o curta. Això és igual. Hi ha moltes històries per explicar que mereixen un espai mediàtic.

Presentació Espai Entitats de Reus – Relacions amb els mitjans de comunicació (PDF)

Guia de comunicació del Col·legi de Periodistes de Tarragona

diaris

Hi ha moltes històries que mereixen un espai mediàtic

Quan arriba la crisi al tercer sector

Arran de la Jornada de Comunicació Local d’Altafulla, he recollit algunes reflexions sobre la importància que les entitats del tercer sector, igual que ho fan altres organismes, es preparin per a la comunicació de crisi:

– Una crisi mal gestionada i mal resolta ens pot comportar problemes d’imatge, de reputació. I això és perjudicial per qualsevol organització, però encara més per una entitat sense ànim de lucre que creix sobre els fonaments de la credibilitat i de la confiança.

– En canvi, una crisi ben resolta enforteix l’organització. Com va reflexionar Nereida Carrillo, una crisi és un aprova de la humanitat de l’organització. Si la gestionem bé, ens acosta a la comunitat i dóna proximitat. Així, si sabem reaccionar davant d’una stuació de dificultat, en sortirem més reforçats i enfortits. Això, en les entitats del tercer sector, és pot convertir en una gran oportunitat de fidelització i augment de base social.

– Hem de ser conscients que cal donar una resposta ràpida, ja que si no ho fem, algú altre ho farà per nosaltres, sobretot a través de les xarxes socials, que fan que tot s’acceleri. I no podem començar a gestionar una crisi equivocant-nos. Per tant, cal estar preparats i establir mecanismes perquè la resposta a la demanda d’informació sigui àgil i efectiva. Per aconseguir-ho, cal estar preparats pel pitjor i al mateix temps treballar perquè no ens passi.

– Ens en sortirem millor si hem fet un treball previ de mimar la nostra comunitat. Això ens dóna més credibilitat i suport en la gestió de la crisi. En aquest sentit, cal haver treballat prèviament sobretot la comunicació interna, perquè com apuntava Miguel Ángel Violán, en una situació de crisi, “la traïció sempre és una temptació”.

De tota crisi se n’apren, però mai n’hi ha dues iguals. Per això el treball per estar preparats ha de ser constant.

I per què tot plegat? Perquè com es recorda sempre quan s’aborda la comunicació de crisi, hi ha dos tipus d’organitzacions: les que ja han patit una crisi i les que la patiran en el futur.

Hem de tenir clar que com a organitzacions, no ens lliurem d’haver d’afrontar una situació de crisi. Per això el Pla de Comunicació de Crisi és un dels documents bàsics que tota entitat hauria de treballar. Insisteixo que, en les entitats del tercer sector, les conseqüències d’una mala gestió de crisi poden ser nefastes. Assolir notorietat, credibilitat i confiança en els nostres projectes no és fàcil, és una feina costosa, de llarg recorregut, d’anys i anys, i amb un gran valor que no podem permetre que s’ensorri d’un moment a l’altre. Per això davant d’una crisi cal prudència, audàcia, una actitud proactiva i humilitat.

I acabo amb una reflexió de Nereida Carrillo: “La gent és comprensiva amb la fatalitat, però no ho és de la inacció, la mentida o el silenci”.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Ser mediàtic és fàcil… si saps com fer-ho!

ImatgeDes que treballo al tercer sector he conegut persones de diverses entitats, la majoria petites, però no per això menys interessants que les que són més conegudes. Sovint, per aquestes entitats, aparèixer als mitjans de comunicació és una odissea, o almenys això pensen des de dins. Però ser mediàtic no és tant difícil, sobretot si saps com fer-ho, i tens clares algunes premises:

– Segur, segur que tens coses interessants a comunicar. A moltes entitats no s’adonen que allò que fan és d’interès. Una teràpia innovadora, conèixer com és el dia a dia, nous projectes i reptes de futur… Segur que tot plegat pot interessar a més d’un periodista.

– No pensis només amb els mitjans en les situacions complicades. Cal denunciar les retallades quan vulneren els drets de les persones, i les situacions crítiques a causa de la crisi, i totes les injustícies, que no són poques, que es pateixin. Però a la teua entitat també passen coses bones, i s’han d’explicar. Perquè si alguna cosa caracteritza al tercer sector és que no s’arronsa davant de les adversitats. Fem-ho saber!

– Sigues realista quant a objectius. Sempre és més fàcil, i recomanable, aparèixer als mitjans locals. Arribaràs al teu públic objectiu, a les persones més properes: als teus veïns, a coneguts, a la gent que ha sentit a parlar de la teua entitat però no la coneix en profunditat. A tota aquesta gent és a qui has de comunicar la teua causa. No menyspreïs l’abast i l’impacte públic dels mitjans que tens més a prop.

– Busca en aquests mitjans persones de referència amb qui puguis mantenir un contacte regular. Convida-les a conèxier l’entitat, i procura que a partir d’aquell moment estiguin al dia de tot allò rellevant.

Per als professionals de la comunicació ens pot semblar tot molt fàcil i evident, però hem de pensar que en moltes entitats aquesta figura no existeix, i tot i que cada vegada més es tracta d’un objectiu prioritari i fonamental per assegurar la supervivència de les entitats, no sempre es poden dedicar esforços a aquesta tasca. Per això cal marcar-se petites fites que a poc a poc contribueixin a una major rellevància i repercussió social.

Com comunicarem aquest 2014?

Els objectius comunicatius per al 2014 de les entitats sense ànim de lucre.

Com comunicarem aquest 2014 les entitats sense ànim de lucre? En què centrarem més esforços? Quines eines seran les més utilitzades pels professionals del tercer sector per fer arribar el seu missatge a quanta més gent millor? Les eines i estratègies comunicatives s’han multiplicat amb els anys, i com que els recursos i sobretot el temps sempre són escaços al tercer sector, és important definir les línies d’actuació primordials i concentrar esforços en la nostra aposta comunicativa.

Cadascú ha de definir la seua estratègia segons els objectius que s’hagi marcat, però si ens volem fer una idea per on aniran els trets aquest any 2014 en línies generals, podem consultar els resultats de l’enquesta que han contestat més de 2.100 professionals de la comunicació en entitats no lucratives. Ho recull la NonProfit Marketing Guide.

Els ojectius més compartits per aquest 2014 són l’adquisició de nous donants, aconseguir la participació de la comunicació i el coneixement de la marca en general. Crec que tothom els subscriuria, però em crida l’atenció que només el 34% dels directius d’entitats sense ànim de lucre van marcar la retenció de donants com un objectiu de comunicació superior per al 2014. Crec que fidelitzar la base social i els donants ha de ser una línia de treball primordial que se suma a les esmentades anteriorment. Més i nous donants, sí, però fidelitzar i satisfer als ja existents, també.

L’enquesta recull dades força òbvies, com l’augment de les xarxes socials com a canal de comunicació rellevant, però n’hi ha d’altres curioses que val la pena observar. Si ho voleu fer, aquí trobareu l’infogràfic.