#UnDiaPerDonar

Hi ha dies per a tot. Dies de descomptes escandalosos -o no tant-, dies de festa i celebració, dies d’homenatge, dies per recordar. I també hi ha dies per donar. Dies que promouen gestos solidaris, que ens volen fer prendre consciència que si tots hi posem el nostre granet, aquest món pot ser una mica millor.

Demà, doncs, és #UnDiaPerDonar temps, sang, aliments, aportacions econòmiques, roba, i tot el que convingui. Per primera vegada al nostre país, entitats i professionals del tercer sector sumen esforços per fer-nos nostra aquesta iniciativa americana. Que no cal que tot sigui consumisme, que dels americans també en podem copiar moviments altruistes com aquest.

Us convido a fer un tomb per la web givingtuesday.cat que recull centenars de projectes d’entitats del nostre país als que, de ben segur, podeu donar un cop de mà de moltes maneres. Perquè el món no és com és, el món és com el fem. I demà, podem fer d’un dimarts qualsevol, #UnDiaPerDonar.

Un èxit viral de 70 milions de dòlars

Serveix d’alguna cosa que algú es llenci una galleda d’aigua freda a sobre? És la primera pregunta que em vaig fer quan em vaig assabentar de l’Ice Bucket Challenge. Em va semblar una proposta curiosa, però al mateix temps confusa, ja que no n’entenia el mecanisme. Només veia famosos tirant-se aigua gelada pel cap (cosa dels 140 caràcters) i, per això, després d’indagar i veure les dimensions que ha adquirit el repte, vull fer-ne algunes reflexions.

Ha servit per fer difusió de la causa, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)? Encara que en moltes de les remullades s’hagi perdut el missatge original, i n’hi ha que simplement s’ho ha pres com una broma entre amics, aquests dies, l’ELA, una malaltia neurodegenerativa que a l’estat espanyol té una incidència de 2,5 persones per cada 100.000 habitants, s’ha incorporat al nostre vocabulari.

La campanya ha servit per sensibilitzar sobre la necessitat d’investigar i fer recerca mèdica per l’ELA? Sensibilizar no és una tasca fàcil, ni es fa amb un dia ni amb un cubell d’aigua freda i gel. Sensibilitzar vol dir fer prendre consciència d’una realitat, i potser per ser realment conscients de què significa l’ELA, no n’hi ha prou amb una campanya que ens repti a remullar-nos. Ara, si aquest desafiament intranscendent és l’excusa per llegir articles com el d’Emilio Pérez de Rosas, o conèixer testimonis com el de Pete Frates -malalt d’ELA i impulsor de l’Ice Bucket Challenge-, benvingut sigui.

I per últim, s’han obtingut donatius? La ALS Association, amb seu a Washington, ja ha rebut, a data d’avui, 70,2 milions de dòlars. En el mateix període de l’any passat (del 29 de juliol al 24 d’agost), en van rebre 2,5. Els donatius no només provenen dels donants ja existents, sinó que han registrat 1,3 milions de nous donants. Dades que certifiquen l’èxit rotund de la campanya. Aquest, però, no és el cas de les associacions de l’estat espanyol, que vist el resultat d’aquest fenomen, intenten sumar-s’hi.

L’Ice Bucket Challenge és una experiència d’anàlisi per als fundraisers. Perquè, no ens enganyem, com tot èxit viral, el del cubell d’aigua també s’esfumarà, i d’aquí a unes setmanes ni ens en recordarem. Així, la pregunta que em queda sense resposta és: Quin serà l’índex de fidelització dels nous donants?

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Fundr… què?

Ho confesso. Abans de començar a treballar en el tercer sector desconeixia què era el fundraising. Tenia molt clar que amb un bon pla de comunicació es podien aconseguir més recursos per a l’entitat, és de sentit comú no? Però era una ignorant pel que fa a tot el que s’amaga darrera d’aquest concepte. Podem entendre el fundraising, o la captació de fons, com el procés per aconseguir recursos mitjançant la sol·licitud de donacions a particulars, empreses o administracions, per destinar-los a una causa o finalitat sense ànim de lucre. Però és tant simple com això? Demanar diners per una bona causa?

Personalment, entenc el fundraising com una filosofia més profunda. És l’art d’enamorar algú perquè cregui en la teua causa i això l’impulsi a moure-s’hi a favor. Hi pot dedicar diners, temps o altres recursos. Però faci el que faci, ho farà perquè alguna cosa, dins seu, el mou a fer-ho, l’emociona. Aquesta és, per a mi, la clau d’una bona acció de captació de fons. Que tingui com a objectiu recaptar fons, però també sensibilitzar, explicar el perquè de tot plegat, donar a conèixer, difondre i conscienciar.

I per això entenc el fundraising com una tasca estretament lligada a la comunicació. Captar i comunicar, comunicar i captar. Les dues cares d’una mateixa moneda. Remoure les consciències, fer reflexionar i donar a conèixer realitats i causes que mereixen la nostra implicació només és possible amb un bon missatge i una bona comunicació. Potser pateixo la síndrome de romàntica i idealista principiant, però em nego a veure en els donants euros amb cames.

Fundraising

Imatge: HandsOn Blog