#UnDiaPerDonar

Hi ha dies per a tot. Dies de descomptes escandalosos -o no tant-, dies de festa i celebració, dies d’homenatge, dies per recordar. I també hi ha dies per donar. Dies que promouen gestos solidaris, que ens volen fer prendre consciència que si tots hi posem el nostre granet, aquest món pot ser una mica millor.

Demà, doncs, és #UnDiaPerDonar temps, sang, aliments, aportacions econòmiques, roba, i tot el que convingui. Per primera vegada al nostre país, entitats i professionals del tercer sector sumen esforços per fer-nos nostra aquesta iniciativa americana. Que no cal que tot sigui consumisme, que dels americans també en podem copiar moviments altruistes com aquest.

Us convido a fer un tomb per la web givingtuesday.cat que recull centenars de projectes d’entitats del nostre país als que, de ben segur, podeu donar un cop de mà de moltes maneres. Perquè el món no és com és, el món és com el fem. I demà, podem fer d’un dimarts qualsevol, #UnDiaPerDonar.

Tres anys després

Miro enrere i m’hi trobo de tot: alegries, fracassos, reptes assolits i d’altres encara pendents, pors, il·lusions… Però sense cap mena de dubte hi he guanyat més que hi he perdut.

Això no és teoria, ni recomanacions formals i acadèmiques. Això és la vida, feta a base d’experiències, que són sempre vitals i passades pel sedàs de qui les viu. Però em ve de gust dir-me ara, a mi mateixa, allò que m’hauria agradat escoltar fa tres anys.

Així doncs, amb aquest apunt més personal sobre els meus primers anys a la comunicació del tercer sector, reprenc de nou l’activitat en aquest raconet en el que espero refugiar-me més sovint a partir d’ara.

  • Escolta, observa, estigues atent. Comences un nou repte professional amb moltes ganes, vols fer moltes coses i canviar-les totes, però l’organització on acabes d’aterrar ja fa anys que funciona, i ho feia sense tu. Sí, evidentment cal canviar coses, perquè el canvi és el motor que ens fa avançar. Però primer escolta, observa, analitza allò que passa al teu voltant. I si vols que els canvis tinguin èxit, aprèn, aprèn molt cada dia d’allò que t’envolta.
  • Organitza’t, dedica un temps a planificar-te. Segurament et trobaràs amb un gran volum de feina, a les entitats del tercer sector sempre n’hi ha molta a fer, i de ben segur et trobaràs embrancat en assumptes que mai hauries imaginat. Però per ser productiu també cal dedicar un cert temps de la jornada a organitzar-se, a establir prioritats i a planificar quan i què has de fer aquesta setmana.
  • Treballa amb equip, hi tens molt a guanyar. Encara que el teu “departament” estigui format per tu i tu mateix, en la majoria d’accions requeriràs el suport dels teus companys, la seua opinió o la seua aprovació. Confia-hi i deixa’t ajudar. Et sorprendràs.
  • Il·lusiona’t. Cada dia. No sempre tindràs dies bons, ja se sap, però treballar amb i per les persones és una de les coses més gratificants d’aquesta vida. Per molt que a vegades tot vagi contracorrent, que no et faltin les ganes, l’empenta ni la il·lusió. I si un dia estàs decaigut, pren-te un cafè i para’t un moment a pensar per a qui treballes. Ells es mereixen que estiguis a l’alçada.
Emoticones sobre diferents estats emocionals.

Miro enrere i m’hi trobo de tot. Això és la vida, feta a base d’experiències.

Una idea, un missatge

L’empatx d’informació no és bo, i menys en l’àmbit 2.0. Per això, a l’hora de comunicar, ens serà útil recordar-nos d’aquesta fórmula:

1 idea = 1 missatge

Sabies que més del 75% de les persones no llegeixen els correus sinó que els escanegen? Per això, cada vegada que ens plantegem fer un mailing o, simplement, escriure un correu, cal que tinguem en compte algunes recomanacions:

Una idea per missatge. Si volem que al nostre destinatari li quedi clar el que li volem dir, no s’hi val a encabir molts temes en un sol correu.

Missatge clar i concís. Evitem la literatura, les redundàncies i les frases subordinades. El que vulguem dir, diguem-ho clarament.

Cridem a l’acció. Diguem sense embuts què volem, què necessitem, que demanem: “Col·labora”, “Participa”, “Apunta’t”, “Vine” i tots els verbs que se’ns acudeixin.

Assumpte clarificador. Tots rebem molts correus electrònics al dia, si el nostre assumpte és clarivident (així com també el nostre remitent), facilitarem la feina al destinatari, cosa que de ben segur ens agraïrà.

Revisa i corregeix! Fes una repassada abans d’enviar, sempre s’escapa algun error tipogràfic o alguna falta d’ortografia.

I si tot i això, el missatge que heu de transmetre és molt llarg i necessiteu escriure un correu de més de cinc línies, utilitzeu les negretes, els subratllats i els punts i a part. Facilitarà la lectura i ens ajudarà a remarcar les idees més rellevants per a que al destinatari no se li escapi allò que realment és important.

A l'hora d'enviar correus, cal fer missatges clars i concisos

A l’hora d’enviar correus, cal fer missatges clars i concisos

Quan arriba la crisi al tercer sector

Arran de la Jornada de Comunicació Local d’Altafulla, he recollit algunes reflexions sobre la importància que les entitats del tercer sector, igual que ho fan altres organismes, es preparin per a la comunicació de crisi:

– Una crisi mal gestionada i mal resolta ens pot comportar problemes d’imatge, de reputació. I això és perjudicial per qualsevol organització, però encara més per una entitat sense ànim de lucre que creix sobre els fonaments de la credibilitat i de la confiança.

– En canvi, una crisi ben resolta enforteix l’organització. Com va reflexionar Nereida Carrillo, una crisi és un aprova de la humanitat de l’organització. Si la gestionem bé, ens acosta a la comunitat i dóna proximitat. Així, si sabem reaccionar davant d’una stuació de dificultat, en sortirem més reforçats i enfortits. Això, en les entitats del tercer sector, és pot convertir en una gran oportunitat de fidelització i augment de base social.

– Hem de ser conscients que cal donar una resposta ràpida, ja que si no ho fem, algú altre ho farà per nosaltres, sobretot a través de les xarxes socials, que fan que tot s’acceleri. I no podem començar a gestionar una crisi equivocant-nos. Per tant, cal estar preparats i establir mecanismes perquè la resposta a la demanda d’informació sigui àgil i efectiva. Per aconseguir-ho, cal estar preparats pel pitjor i al mateix temps treballar perquè no ens passi.

– Ens en sortirem millor si hem fet un treball previ de mimar la nostra comunitat. Això ens dóna més credibilitat i suport en la gestió de la crisi. En aquest sentit, cal haver treballat prèviament sobretot la comunicació interna, perquè com apuntava Miguel Ángel Violán, en una situació de crisi, “la traïció sempre és una temptació”.

De tota crisi se n’apren, però mai n’hi ha dues iguals. Per això el treball per estar preparats ha de ser constant.

I per què tot plegat? Perquè com es recorda sempre quan s’aborda la comunicació de crisi, hi ha dos tipus d’organitzacions: les que ja han patit una crisi i les que la patiran en el futur.

Hem de tenir clar que com a organitzacions, no ens lliurem d’haver d’afrontar una situació de crisi. Per això el Pla de Comunicació de Crisi és un dels documents bàsics que tota entitat hauria de treballar. Insisteixo que, en les entitats del tercer sector, les conseqüències d’una mala gestió de crisi poden ser nefastes. Assolir notorietat, credibilitat i confiança en els nostres projectes no és fàcil, és una feina costosa, de llarg recorregut, d’anys i anys, i amb un gran valor que no podem permetre que s’ensorri d’un moment a l’altre. Per això davant d’una crisi cal prudència, audàcia, una actitud proactiva i humilitat.

I acabo amb una reflexió de Nereida Carrillo: “La gent és comprensiva amb la fatalitat, però no ho és de la inacció, la mentida o el silenci”.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Com seduir en sis minuts?

Ser concís, concentrar en una frase allò que a darrere té tantes argumentacions i explicacions, no és fàcil. Aquest dilluns, al Marketplace organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social, ho vam poder comprovar.

Sis representants d’entitats vam participar al pitching, una experiència que consistia en explicar, amb sis minuts, un projecte com si ho féssim davant d’una empresa per convèncer-la que s’uneixi a la nostra causa. Preparar-ho no va ser fàcil, i posar-ho en pràctica tampoc, però va valer molt la pena. Aquí us deixo les lliçons apreses:

– Una història personal que exemplifiqui un projecte és molt potent. Posar nom i cara a qui es beneficia directament d’una acció és clau per establir un lligam emocional amb el teu interlocutor.

– Cal compensar-ho amb xifres. El món de l’empresa necessita números per valorar una proposta. Destacar una dada potent que il·lustri l’impacte del projecte ajudarà al nostre oient a captar la magnitud del que li plantegem.

– Fer una petició concreta. Hem de demanar exactament què volem, quin ha de ser el paper de l’aliat que intentem convèncer.

– Oferir alguna cosa a canvi. Les entitats del tercer sector tenim molt a oferir al sector empresarial. Aprofitem-ho i fem-ho saber als nostres futurs col·laboradors.

Cal concentrar tota aquesta informació en sis minuts -o menys-, per atreure l’atenció de qui ens escolta, o de qui llegeix un document d’entre els milers que hi ha a la pila del seu despatx. I després, ja vindran els detalls, les concrecions, les explicacions extenses que justifiquen el nostre projecte. Però per a la seducció, el temps apressa.


Vídeo sobre l’experiència del Marketplace

Gràcies, Llúcia

Acabo d’arribar a la feina i, encara mig adormida, una companya m’entrega un sobre: “És d’una xiqueta de deu anys que va fer l’aniversari i que en la seua celebració no va voler regals, sinó recollir diners per al nostre centre”.

Tot i que no passa gaire sovint, no és la primera vegada que em trobo amb una història similar, però tot i això, en aquell moment em captiva. Els tòpics ens dibuixen una societat consumista, egoista i poc solidària, i jo em quedo admirada d’una nena de deu anys, la Llúcia, que no vol regals pel seu aniversari, sinó recollir diners i donar-los a una entitat sense ànim de lucre que li és propera. Més tard, la mare de la Llúcia, amb qui parlo quan truco a la petita per agrair-li enormement el gest, m’explica que la nena coneix un cosí segon que atenem a la nostra entitat i que ja fa tens que la filla està el que en diríem “sensibilitzada”.

Ni de captació de fons, ni de responsabilitat corporativa o RSC, ni de fundraising, ni de xerrades i accions de sensibilització. La Llúcia, mai ha sentit a parlar de tot això. Però s’interessa i es preocupa pels altres. I el dia del seu aniversari, que podria demanar un joc nou, roba, l’últim gadget electrònic o qualsevol capritx, decideix, sense que ningú li ho demani, ser solidària.

A ella, i a totes les Llúcies, gràcies.

Un èxit viral de 70 milions de dòlars

Serveix d’alguna cosa que algú es llenci una galleda d’aigua freda a sobre? És la primera pregunta que em vaig fer quan em vaig assabentar de l’Ice Bucket Challenge. Em va semblar una proposta curiosa, però al mateix temps confusa, ja que no n’entenia el mecanisme. Només veia famosos tirant-se aigua gelada pel cap (cosa dels 140 caràcters) i, per això, després d’indagar i veure les dimensions que ha adquirit el repte, vull fer-ne algunes reflexions.

Ha servit per fer difusió de la causa, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)? Encara que en moltes de les remullades s’hagi perdut el missatge original, i n’hi ha que simplement s’ho ha pres com una broma entre amics, aquests dies, l’ELA, una malaltia neurodegenerativa que a l’estat espanyol té una incidència de 2,5 persones per cada 100.000 habitants, s’ha incorporat al nostre vocabulari.

La campanya ha servit per sensibilitzar sobre la necessitat d’investigar i fer recerca mèdica per l’ELA? Sensibilizar no és una tasca fàcil, ni es fa amb un dia ni amb un cubell d’aigua freda i gel. Sensibilitzar vol dir fer prendre consciència d’una realitat, i potser per ser realment conscients de què significa l’ELA, no n’hi ha prou amb una campanya que ens repti a remullar-nos. Ara, si aquest desafiament intranscendent és l’excusa per llegir articles com el d’Emilio Pérez de Rosas, o conèixer testimonis com el de Pete Frates -malalt d’ELA i impulsor de l’Ice Bucket Challenge-, benvingut sigui.

I per últim, s’han obtingut donatius? La ALS Association, amb seu a Washington, ja ha rebut, a data d’avui, 70,2 milions de dòlars. En el mateix període de l’any passat (del 29 de juliol al 24 d’agost), en van rebre 2,5. Els donatius no només provenen dels donants ja existents, sinó que han registrat 1,3 milions de nous donants. Dades que certifiquen l’èxit rotund de la campanya. Aquest, però, no és el cas de les associacions de l’estat espanyol, que vist el resultat d’aquest fenomen, intenten sumar-s’hi.

L’Ice Bucket Challenge és una experiència d’anàlisi per als fundraisers. Perquè, no ens enganyem, com tot èxit viral, el del cubell d’aigua també s’esfumarà, i d’aquí a unes setmanes ni ens en recordarem. Així, la pregunta que em queda sense resposta és: Quin serà l’índex de fidelització dels nous donants?

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Previous Older Entries