Un èxit viral de 70 milions de dòlars

Serveix d’alguna cosa que algú es llenci una galleda d’aigua freda a sobre? És la primera pregunta que em vaig fer quan em vaig assabentar de l’Ice Bucket Challenge. Em va semblar una proposta curiosa, però al mateix temps confusa, ja que no n’entenia el mecanisme. Només veia famosos tirant-se aigua gelada pel cap (cosa dels 140 caràcters) i, per això, després d’indagar i veure les dimensions que ha adquirit el repte, vull fer-ne algunes reflexions.

Ha servit per fer difusió de la causa, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)? Encara que en moltes de les remullades s’hagi perdut el missatge original, i n’hi ha que simplement s’ho ha pres com una broma entre amics, aquests dies, l’ELA, una malaltia neurodegenerativa que a l’estat espanyol té una incidència de 2,5 persones per cada 100.000 habitants, s’ha incorporat al nostre vocabulari.

La campanya ha servit per sensibilitzar sobre la necessitat d’investigar i fer recerca mèdica per l’ELA? Sensibilizar no és una tasca fàcil, ni es fa amb un dia ni amb un cubell d’aigua freda i gel. Sensibilitzar vol dir fer prendre consciència d’una realitat, i potser per ser realment conscients de què significa l’ELA, no n’hi ha prou amb una campanya que ens repti a remullar-nos. Ara, si aquest desafiament intranscendent és l’excusa per llegir articles com el d’Emilio Pérez de Rosas, o conèixer testimonis com el de Pete Frates -malalt d’ELA i impulsor de l’Ice Bucket Challenge-, benvingut sigui.

I per últim, s’han obtingut donatius? La ALS Association, amb seu a Washington, ja ha rebut, a data d’avui, 70,2 milions de dòlars. En el mateix període de l’any passat (del 29 de juliol al 24 d’agost), en van rebre 2,5. Els donatius no només provenen dels donants ja existents, sinó que han registrat 1,3 milions de nous donants. Dades que certifiquen l’èxit rotund de la campanya. Aquest, però, no és el cas de les associacions de l’estat espanyol, que vist el resultat d’aquest fenomen, intenten sumar-s’hi.

L’Ice Bucket Challenge és una experiència d’anàlisi per als fundraisers. Perquè, no ens enganyem, com tot èxit viral, el del cubell d’aigua també s’esfumarà, i d’aquí a unes setmanes ni ens en recordarem. Així, la pregunta que em queda sense resposta és: Quin serà l’índex de fidelització dels nous donants?

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Rutines solidàries

Captura de pantalla 2014-08-12 a la(s) 18

Acabo de fer una compra a Casa del Libro. Com que l’he feta a través de Wapsi.org, la botiga, Casa del Libro, donarà un euro i mig a l’entitat que he escollit, corresponent al 5% dels 30 euros que m’hi he gastat. I a mi no m’ha costat res.

Hi ha coses que depenen dels hàbits. D’adquirir el costum, la rutina. És el que passa amb Wapsi.org, una iniciativa solidària molt interessant que encara necessita més ressò i que, tots plegats, ens hi acostumem. Només cal que ens en recordem, que passem pel seu portal web abans de fer qualsevol compra per Internet. Adquirir una rutina solidària.

Wapsi.org ens ofereix fer compres solidàries. Les botigues que s’hi adhereixen, donen un percentatge de les vendes que registren a l’entitat que el client triï al moment de fer la compra. Això sí, cal accedir a la botiga des de l’enllaç de Wapsi.org. Si no, no compta. Al comprador, no li costa res, i pot accedir a les mateixes ofertes i promocions que si tecleja directament la web de la botiga.

La idea és bona i atractiva, tothom hi guanya: les botigues obtenen clients i les entitats sumen aportacions, gota a gota i sense cap cost. Però falta que qualli, que tinguem present Wapsi.org abans de fer cap compra. Perquè no ens costa res, només pensar-hi.

La comunicació interna, clau per a l’èxit

Parlar de comunicació en una entitat no és parlar només de com aparèixer als mitjans de comunicació o com arribar a un públic més extens. La comunicació en qualsevol organització té dues vessants: l’externa i la interna.

Però emmirallats per la repercussió mediàtica o capficats en aconseguir més notorietat, tant necessària per assolir una base social que ens acompanyi a seguir endavant, ens oblidem dels nostres públics interns, i de dedicar-los el temps i informació que es mereixen.

La comunicació interna és una assignatura pendent en la gran majoria d’organitzacions, ja que molt poques tenen una comunicació efectiva i adequada. Per començar a abordar aquesta qüestió, el primer que ens hem de plantejar es qui és el nostre públic intern i definir-lo. És clau conèixer bé els públics interns per saber a través de quin canal hi hem d’arribar.

I aquest és el segon pas: com ens hi dirigim? Quant a formats, n’hi ha molts, i caldrà escollir el més adient segons el tipus de públic i els recursos de què disposem. Però el més important serà definir quina informació traslladem. Quins continguts són d’interès per al nostre públic intern? Com discriminem quina informació s’ha de fer extensiva a tot el col·lectiu de l’entitat?

En aquest punt és on rau el repte de la comunicació interna. No ho és tant el com, el qui o el quan, sinó el QUÈ. Perquè d’això en dependrà l’èxit global de la nostra entitat. Hem de mantenir una bona comunicació interna amb les persones més properes de la nostra entitat, aquelles que hi estan involucrades d’alguna manera, ja siguin socis, voluntaris o treballadors, per assegurar que tinguin un major coneixement de l’entitat i se’n sentint més part. En definitiva, cal millorar la comunicació interna per assolir una major implicació i motivació d’aquells més propers a la nostra causa. Si ho fem ben fet, en treurem molt més profit del que ens pugui semblar a priori.Comunicació interna

Recomanacions sobre com gestionar la comunicació interna en la vostra entitat – Xarxanet.org

Jo també marcaré la X Solidària a la declaració de la renda

 

El destí del 0,7% de l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és una de les poques coses que, com a contribuents, podem decidir. I ho podem fer al moment de marcar aquella darrera casella de la declaració de la renda, on podem escollir entre destinar-lo a finalitats socials o a l’església catòlica.

Quan marquem aquesta casella fem un gest solidari. Declarem que volem que el 0,7% dels nostres impostos vagin a projectes de les entitats sense ànim de lucre de l’estat espanyol. I això són persones amb discapacitat, de la tercera edat, o infants en situacions d’exclusió. Sí, darrera d’aquest 0,7% hi ha PERSONES.

Per això la campanya XSolidaria, vol conscienciar la ciutadania de la necessitat de marcar aquesta darrera casella de la nostra declaració. Encara hi ha un 48% de contribuents que la deixen en blanc. I què passa llavors? Que aquest 0,7% s’imputa als Pressupostos Generals de l’Estat amb un destí indeterminat.

Clara, concisa, entenedora. La campanya XSolidaria ofereix totes les respostes als dubtes més habituals de la manera més simple possible. Utilitza missatges multiplataforma, se serveix de les xarxes socials i de cares famoses. Aprofita el moviment del tercer sector i de les entitats que, després, se’n podran beneficiar. Ja ha aconseguit que a l’any 2013 unes 300.000 persones més marquin la casella solidària respecte el 2012. Això ha permès obtenir una xifra rècord de gairebé 279 milions d’euros, que han permès fer realitat 1.103 projectes desenvolupats per 425 ONG d’acció social.

Ara només cal que aquest 48% de contribuents no es quedin en blanc i facin una declaració d’amor.

Observar, escoltar i viure

La integració del professional de comunicació o captació de fons en l’entitat per la qual treballa és fonamental. No podem fer bones accions de comunicació i fundraising si no coneixem bé la realitat que ens envolta. Sembla evident, però a vegades no és fàcil, ja sigui perquè és complicat per al professional integrar-se en la dinàmica de l’entitat o bé, també, perquè l’entiat no concep la seua figura com una peça més perquè l’engranatge funcioni, sinó com un annex que s’ha de preocupar d’aconseguir calés.

I no és així. El resposable de comunicació o captació de fons no pot treballar aïllat, sense conèixer la realitat del seu entorn més immediat a fons. Ha de saber com és el dia a dia de l’entitat, les problemàtiques que afronten tots els col·lectius implicats, les peculiaritats de la causa que defensa l’organisme, en definitiva, la raó de ser i per la qual treballa.

I tot això ho ha de palpar en primera persona per poder transmetre el millor missatge. Per aconseguir que l’storytelling sigui eficaç ha de conèixer les petites històries que s’amaguen darrere d’una causa per poder-les explicar al món d’una manera clara i, sobretot, que arribin, que transmetin alguna cosa. Ha de captar-ne l’escència, i només ho podrà fer si, d’alguna manera, també les viu.

És clar que el professional té unes tècniques per dissenyar una campanya. Però el missatge més eficaç és aquell que commou, que neix de dins. I no és fàcil trobar-lo, per això perquè sorgeixi no només hem d’observar i escoltar, també hem viure. Hem de ser al costat del treballador social, de l’educador, del terapeuta, de la família amb una persona discapacitada, dels infants que pateixen exclusió social, del voluntari, del metge sense fronteres, del psicòleg, del malalt o del sense sostre. Hem de saber què senten per poder-ho transformar en una campanya ben efectiva.

Us deixo una entrevista al guionista Richard Price que, tot i que no té una vinculació directa amb aquesta qüestió, d’alguna manera, ve a dir que les històries més sentides són les més autèntiques: “Crear es descubrir lo urgente en tu interior para explicarlo”.

Ser mediàtic és fàcil… si saps com fer-ho!

ImatgeDes que treballo al tercer sector he conegut persones de diverses entitats, la majoria petites, però no per això menys interessants que les que són més conegudes. Sovint, per aquestes entitats, aparèixer als mitjans de comunicació és una odissea, o almenys això pensen des de dins. Però ser mediàtic no és tant difícil, sobretot si saps com fer-ho, i tens clares algunes premises:

– Segur, segur que tens coses interessants a comunicar. A moltes entitats no s’adonen que allò que fan és d’interès. Una teràpia innovadora, conèixer com és el dia a dia, nous projectes i reptes de futur… Segur que tot plegat pot interessar a més d’un periodista.

– No pensis només amb els mitjans en les situacions complicades. Cal denunciar les retallades quan vulneren els drets de les persones, i les situacions crítiques a causa de la crisi, i totes les injustícies, que no són poques, que es pateixin. Però a la teua entitat també passen coses bones, i s’han d’explicar. Perquè si alguna cosa caracteritza al tercer sector és que no s’arronsa davant de les adversitats. Fem-ho saber!

– Sigues realista quant a objectius. Sempre és més fàcil, i recomanable, aparèixer als mitjans locals. Arribaràs al teu públic objectiu, a les persones més properes: als teus veïns, a coneguts, a la gent que ha sentit a parlar de la teua entitat però no la coneix en profunditat. A tota aquesta gent és a qui has de comunicar la teua causa. No menyspreïs l’abast i l’impacte públic dels mitjans que tens més a prop.

– Busca en aquests mitjans persones de referència amb qui puguis mantenir un contacte regular. Convida-les a conèxier l’entitat, i procura que a partir d’aquell moment estiguin al dia de tot allò rellevant.

Per als professionals de la comunicació ens pot semblar tot molt fàcil i evident, però hem de pensar que en moltes entitats aquesta figura no existeix, i tot i que cada vegada més es tracta d’un objectiu prioritari i fonamental per assegurar la supervivència de les entitats, no sempre es poden dedicar esforços a aquesta tasca. Per això cal marcar-se petites fites que a poc a poc contribueixin a una major rellevància i repercussió social.

Com comunicarem aquest 2014?

Els objectius comunicatius per al 2014 de les entitats sense ànim de lucre.

Com comunicarem aquest 2014 les entitats sense ànim de lucre? En què centrarem més esforços? Quines eines seran les més utilitzades pels professionals del tercer sector per fer arribar el seu missatge a quanta més gent millor? Les eines i estratègies comunicatives s’han multiplicat amb els anys, i com que els recursos i sobretot el temps sempre són escaços al tercer sector, és important definir les línies d’actuació primordials i concentrar esforços en la nostra aposta comunicativa.

Cadascú ha de definir la seua estratègia segons els objectius que s’hagi marcat, però si ens volem fer una idea per on aniran els trets aquest any 2014 en línies generals, podem consultar els resultats de l’enquesta que han contestat més de 2.100 professionals de la comunicació en entitats no lucratives. Ho recull la NonProfit Marketing Guide.

Els ojectius més compartits per aquest 2014 són l’adquisició de nous donants, aconseguir la participació de la comunicació i el coneixement de la marca en general. Crec que tothom els subscriuria, però em crida l’atenció que només el 34% dels directius d’entitats sense ànim de lucre van marcar la retenció de donants com un objectiu de comunicació superior per al 2014. Crec que fidelitzar la base social i els donants ha de ser una línia de treball primordial que se suma a les esmentades anteriorment. Més i nous donants, sí, però fidelitzar i satisfer als ja existents, també.

L’enquesta recull dades força òbvies, com l’augment de les xarxes socials com a canal de comunicació rellevant, però n’hi ha d’altres curioses que val la pena observar. Si ho voleu fer, aquí trobareu l’infogràfic.

Previous Older Entries Next Newer Entries