#UnDiaPerDonar

Hi ha dies per a tot. Dies de descomptes escandalosos -o no tant-, dies de festa i celebració, dies d’homenatge, dies per recordar. I també hi ha dies per donar. Dies que promouen gestos solidaris, que ens volen fer prendre consciència que si tots hi posem el nostre granet, aquest món pot ser una mica millor.

Demà, doncs, és #UnDiaPerDonar temps, sang, aliments, aportacions econòmiques, roba, i tot el que convingui. Per primera vegada al nostre país, entitats i professionals del tercer sector sumen esforços per fer-nos nostra aquesta iniciativa americana. Que no cal que tot sigui consumisme, que dels americans també en podem copiar moviments altruistes com aquest.

Us convido a fer un tomb per la web givingtuesday.cat que recull centenars de projectes d’entitats del nostre país als que, de ben segur, podeu donar un cop de mà de moltes maneres. Perquè el món no és com és, el món és com el fem. I demà, podem fer d’un dimarts qualsevol, #UnDiaPerDonar.

Com relacionar-nos amb els mitjans de comunicació

Divendres vaig tenir el plaer d’assumir un nou repte professional: dur a terme un taller formatiu adreçat a altres entitats sobre les relacions amb els mitjans de comunicació. Va ser en el marc de l’Espai Entitats de Reus i aprofito per agrair la confiança i el bon tracte rebut durant la jornada.

L’objectiu del taller era donar algunes petites pautes per a que les entitats que encara no ho aconseguit, assoleixin més presència mediàtica. Quatre idees molt clares i petites accions que es puguin realitzar a partir de dilluns en el context d’unes entitats poc professionalitzades i que tiren endavant gràcies a la gran tasca i implicació de persones voluntàries.

Com vaig apuntar fa uns mesos en aquest mateix espai, ser mediàtic és fàcil si sabem com fer-ho. Crec fermament en el gran potencial i en les nombroses històries que s’amaguen darrere de totes les entitats socials del territori, siguin grans, petites o mitjanes, tinguin una trajectòria llarga o curta. Això és igual. Hi ha moltes històries per explicar que mereixen un espai mediàtic.

Presentació Espai Entitats de Reus – Relacions amb els mitjans de comunicació (PDF)

Guia de comunicació del Col·legi de Periodistes de Tarragona

diaris

Hi ha moltes històries que mereixen un espai mediàtic

Quan arriba la crisi al tercer sector

Arran de la Jornada de Comunicació Local d’Altafulla, he recollit algunes reflexions sobre la importància que les entitats del tercer sector, igual que ho fan altres organismes, es preparin per a la comunicació de crisi:

– Una crisi mal gestionada i mal resolta ens pot comportar problemes d’imatge, de reputació. I això és perjudicial per qualsevol organització, però encara més per una entitat sense ànim de lucre que creix sobre els fonaments de la credibilitat i de la confiança.

– En canvi, una crisi ben resolta enforteix l’organització. Com va reflexionar Nereida Carrillo, una crisi és un aprova de la humanitat de l’organització. Si la gestionem bé, ens acosta a la comunitat i dóna proximitat. Així, si sabem reaccionar davant d’una stuació de dificultat, en sortirem més reforçats i enfortits. Això, en les entitats del tercer sector, és pot convertir en una gran oportunitat de fidelització i augment de base social.

– Hem de ser conscients que cal donar una resposta ràpida, ja que si no ho fem, algú altre ho farà per nosaltres, sobretot a través de les xarxes socials, que fan que tot s’acceleri. I no podem començar a gestionar una crisi equivocant-nos. Per tant, cal estar preparats i establir mecanismes perquè la resposta a la demanda d’informació sigui àgil i efectiva. Per aconseguir-ho, cal estar preparats pel pitjor i al mateix temps treballar perquè no ens passi.

– Ens en sortirem millor si hem fet un treball previ de mimar la nostra comunitat. Això ens dóna més credibilitat i suport en la gestió de la crisi. En aquest sentit, cal haver treballat prèviament sobretot la comunicació interna, perquè com apuntava Miguel Ángel Violán, en una situació de crisi, “la traïció sempre és una temptació”.

De tota crisi se n’apren, però mai n’hi ha dues iguals. Per això el treball per estar preparats ha de ser constant.

I per què tot plegat? Perquè com es recorda sempre quan s’aborda la comunicació de crisi, hi ha dos tipus d’organitzacions: les que ja han patit una crisi i les que la patiran en el futur.

Hem de tenir clar que com a organitzacions, no ens lliurem d’haver d’afrontar una situació de crisi. Per això el Pla de Comunicació de Crisi és un dels documents bàsics que tota entitat hauria de treballar. Insisteixo que, en les entitats del tercer sector, les conseqüències d’una mala gestió de crisi poden ser nefastes. Assolir notorietat, credibilitat i confiança en els nostres projectes no és fàcil, és una feina costosa, de llarg recorregut, d’anys i anys, i amb un gran valor que no podem permetre que s’ensorri d’un moment a l’altre. Per això davant d’una crisi cal prudència, audàcia, una actitud proactiva i humilitat.

I acabo amb una reflexió de Nereida Carrillo: “La gent és comprensiva amb la fatalitat, però no ho és de la inacció, la mentida o el silenci”.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Cal estar preparats per quan arriba la crisi.

Com seduir en sis minuts?

Ser concís, concentrar en una frase allò que a darrere té tantes argumentacions i explicacions, no és fàcil. Aquest dilluns, al Marketplace organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social, ho vam poder comprovar.

Sis representants d’entitats vam participar al pitching, una experiència que consistia en explicar, amb sis minuts, un projecte com si ho féssim davant d’una empresa per convèncer-la que s’uneixi a la nostra causa. Preparar-ho no va ser fàcil, i posar-ho en pràctica tampoc, però va valer molt la pena. Aquí us deixo les lliçons apreses:

– Una història personal que exemplifiqui un projecte és molt potent. Posar nom i cara a qui es beneficia directament d’una acció és clau per establir un lligam emocional amb el teu interlocutor.

– Cal compensar-ho amb xifres. El món de l’empresa necessita números per valorar una proposta. Destacar una dada potent que il·lustri l’impacte del projecte ajudarà al nostre oient a captar la magnitud del que li plantegem.

– Fer una petició concreta. Hem de demanar exactament què volem, quin ha de ser el paper de l’aliat que intentem convèncer.

– Oferir alguna cosa a canvi. Les entitats del tercer sector tenim molt a oferir al sector empresarial. Aprofitem-ho i fem-ho saber als nostres futurs col·laboradors.

Cal concentrar tota aquesta informació en sis minuts -o menys-, per atreure l’atenció de qui ens escolta, o de qui llegeix un document d’entre els milers que hi ha a la pila del seu despatx. I després, ja vindran els detalls, les concrecions, les explicacions extenses que justifiquen el nostre projecte. Però per a la seducció, el temps apressa.


Vídeo sobre l’experiència del Marketplace

Un èxit viral de 70 milions de dòlars

Serveix d’alguna cosa que algú es llenci una galleda d’aigua freda a sobre? És la primera pregunta que em vaig fer quan em vaig assabentar de l’Ice Bucket Challenge. Em va semblar una proposta curiosa, però al mateix temps confusa, ja que no n’entenia el mecanisme. Només veia famosos tirant-se aigua gelada pel cap (cosa dels 140 caràcters) i, per això, després d’indagar i veure les dimensions que ha adquirit el repte, vull fer-ne algunes reflexions.

Ha servit per fer difusió de la causa, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)? Encara que en moltes de les remullades s’hagi perdut el missatge original, i n’hi ha que simplement s’ho ha pres com una broma entre amics, aquests dies, l’ELA, una malaltia neurodegenerativa que a l’estat espanyol té una incidència de 2,5 persones per cada 100.000 habitants, s’ha incorporat al nostre vocabulari.

La campanya ha servit per sensibilitzar sobre la necessitat d’investigar i fer recerca mèdica per l’ELA? Sensibilizar no és una tasca fàcil, ni es fa amb un dia ni amb un cubell d’aigua freda i gel. Sensibilitzar vol dir fer prendre consciència d’una realitat, i potser per ser realment conscients de què significa l’ELA, no n’hi ha prou amb una campanya que ens repti a remullar-nos. Ara, si aquest desafiament intranscendent és l’excusa per llegir articles com el d’Emilio Pérez de Rosas, o conèixer testimonis com el de Pete Frates -malalt d’ELA i impulsor de l’Ice Bucket Challenge-, benvingut sigui.

I per últim, s’han obtingut donatius? La ALS Association, amb seu a Washington, ja ha rebut, a data d’avui, 70,2 milions de dòlars. En el mateix període de l’any passat (del 29 de juliol al 24 d’agost), en van rebre 2,5. Els donatius no només provenen dels donants ja existents, sinó que han registrat 1,3 milions de nous donants. Dades que certifiquen l’èxit rotund de la campanya. Aquest, però, no és el cas de les associacions de l’estat espanyol, que vist el resultat d’aquest fenomen, intenten sumar-s’hi.

L’Ice Bucket Challenge és una experiència d’anàlisi per als fundraisers. Perquè, no ens enganyem, com tot èxit viral, el del cubell d’aigua també s’esfumarà, i d’aquí a unes setmanes ni ens en recordarem. Així, la pregunta que em queda sense resposta és: Quin serà l’índex de fidelització dels nous donants?

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Observar, escoltar i viure

La integració del professional de comunicació o captació de fons en l’entitat per la qual treballa és fonamental. No podem fer bones accions de comunicació i fundraising si no coneixem bé la realitat que ens envolta. Sembla evident, però a vegades no és fàcil, ja sigui perquè és complicat per al professional integrar-se en la dinàmica de l’entitat o bé, també, perquè l’entiat no concep la seua figura com una peça més perquè l’engranatge funcioni, sinó com un annex que s’ha de preocupar d’aconseguir calés.

I no és així. El resposable de comunicació o captació de fons no pot treballar aïllat, sense conèixer la realitat del seu entorn més immediat a fons. Ha de saber com és el dia a dia de l’entitat, les problemàtiques que afronten tots els col·lectius implicats, les peculiaritats de la causa que defensa l’organisme, en definitiva, la raó de ser i per la qual treballa.

I tot això ho ha de palpar en primera persona per poder transmetre el millor missatge. Per aconseguir que l’storytelling sigui eficaç ha de conèixer les petites històries que s’amaguen darrere d’una causa per poder-les explicar al món d’una manera clara i, sobretot, que arribin, que transmetin alguna cosa. Ha de captar-ne l’escència, i només ho podrà fer si, d’alguna manera, també les viu.

És clar que el professional té unes tècniques per dissenyar una campanya. Però el missatge més eficaç és aquell que commou, que neix de dins. I no és fàcil trobar-lo, per això perquè sorgeixi no només hem d’observar i escoltar, també hem viure. Hem de ser al costat del treballador social, de l’educador, del terapeuta, de la família amb una persona discapacitada, dels infants que pateixen exclusió social, del voluntari, del metge sense fronteres, del psicòleg, del malalt o del sense sostre. Hem de saber què senten per poder-ho transformar en una campanya ben efectiva.

Us deixo una entrevista al guionista Richard Price que, tot i que no té una vinculació directa amb aquesta qüestió, d’alguna manera, ve a dir que les històries més sentides són les més autèntiques: “Crear es descubrir lo urgente en tu interior para explicarlo”.

Ser mediàtic és fàcil… si saps com fer-ho!

ImatgeDes que treballo al tercer sector he conegut persones de diverses entitats, la majoria petites, però no per això menys interessants que les que són més conegudes. Sovint, per aquestes entitats, aparèixer als mitjans de comunicació és una odissea, o almenys això pensen des de dins. Però ser mediàtic no és tant difícil, sobretot si saps com fer-ho, i tens clares algunes premises:

– Segur, segur que tens coses interessants a comunicar. A moltes entitats no s’adonen que allò que fan és d’interès. Una teràpia innovadora, conèixer com és el dia a dia, nous projectes i reptes de futur… Segur que tot plegat pot interessar a més d’un periodista.

– No pensis només amb els mitjans en les situacions complicades. Cal denunciar les retallades quan vulneren els drets de les persones, i les situacions crítiques a causa de la crisi, i totes les injustícies, que no són poques, que es pateixin. Però a la teua entitat també passen coses bones, i s’han d’explicar. Perquè si alguna cosa caracteritza al tercer sector és que no s’arronsa davant de les adversitats. Fem-ho saber!

– Sigues realista quant a objectius. Sempre és més fàcil, i recomanable, aparèixer als mitjans locals. Arribaràs al teu públic objectiu, a les persones més properes: als teus veïns, a coneguts, a la gent que ha sentit a parlar de la teua entitat però no la coneix en profunditat. A tota aquesta gent és a qui has de comunicar la teua causa. No menyspreïs l’abast i l’impacte públic dels mitjans que tens més a prop.

– Busca en aquests mitjans persones de referència amb qui puguis mantenir un contacte regular. Convida-les a conèxier l’entitat, i procura que a partir d’aquell moment estiguin al dia de tot allò rellevant.

Per als professionals de la comunicació ens pot semblar tot molt fàcil i evident, però hem de pensar que en moltes entitats aquesta figura no existeix, i tot i que cada vegada més es tracta d’un objectiu prioritari i fonamental per assegurar la supervivència de les entitats, no sempre es poden dedicar esforços a aquesta tasca. Per això cal marcar-se petites fites que a poc a poc contribueixin a una major rellevància i repercussió social.

Previous Older Entries