Com relacionar-nos amb els mitjans de comunicació

Divendres vaig tenir el plaer d’assumir un nou repte professional: dur a terme un taller formatiu adreçat a altres entitats sobre les relacions amb els mitjans de comunicació. Va ser en el marc de l’Espai Entitats de Reus i aprofito per agrair la confiança i el bon tracte rebut durant la jornada.

L’objectiu del taller era donar algunes petites pautes per a que les entitats que encara no ho aconseguit, assoleixin més presència mediàtica. Quatre idees molt clares i petites accions que es puguin realitzar a partir de dilluns en el context d’unes entitats poc professionalitzades i que tiren endavant gràcies a la gran tasca i implicació de persones voluntàries.

Com vaig apuntar fa uns mesos en aquest mateix espai, ser mediàtic és fàcil si sabem com fer-ho. Crec fermament en el gran potencial i en les nombroses històries que s’amaguen darrere de totes les entitats socials del territori, siguin grans, petites o mitjanes, tinguin una trajectòria llarga o curta. Això és igual. Hi ha moltes històries per explicar que mereixen un espai mediàtic.

Presentació Espai Entitats de Reus – Relacions amb els mitjans de comunicació (PDF)

Guia de comunicació del Col·legi de Periodistes de Tarragona

diaris

Hi ha moltes històries que mereixen un espai mediàtic

Observar, escoltar i viure

La integració del professional de comunicació o captació de fons en l’entitat per la qual treballa és fonamental. No podem fer bones accions de comunicació i fundraising si no coneixem bé la realitat que ens envolta. Sembla evident, però a vegades no és fàcil, ja sigui perquè és complicat per al professional integrar-se en la dinàmica de l’entitat o bé, també, perquè l’entiat no concep la seua figura com una peça més perquè l’engranatge funcioni, sinó com un annex que s’ha de preocupar d’aconseguir calés.

I no és així. El resposable de comunicació o captació de fons no pot treballar aïllat, sense conèixer la realitat del seu entorn més immediat a fons. Ha de saber com és el dia a dia de l’entitat, les problemàtiques que afronten tots els col·lectius implicats, les peculiaritats de la causa que defensa l’organisme, en definitiva, la raó de ser i per la qual treballa.

I tot això ho ha de palpar en primera persona per poder transmetre el millor missatge. Per aconseguir que l’storytelling sigui eficaç ha de conèixer les petites històries que s’amaguen darrere d’una causa per poder-les explicar al món d’una manera clara i, sobretot, que arribin, que transmetin alguna cosa. Ha de captar-ne l’escència, i només ho podrà fer si, d’alguna manera, també les viu.

És clar que el professional té unes tècniques per dissenyar una campanya. Però el missatge més eficaç és aquell que commou, que neix de dins. I no és fàcil trobar-lo, per això perquè sorgeixi no només hem d’observar i escoltar, també hem viure. Hem de ser al costat del treballador social, de l’educador, del terapeuta, de la família amb una persona discapacitada, dels infants que pateixen exclusió social, del voluntari, del metge sense fronteres, del psicòleg, del malalt o del sense sostre. Hem de saber què senten per poder-ho transformar en una campanya ben efectiva.

Us deixo una entrevista al guionista Richard Price que, tot i que no té una vinculació directa amb aquesta qüestió, d’alguna manera, ve a dir que les històries més sentides són les més autèntiques: “Crear es descubrir lo urgente en tu interior para explicarlo”.