#UnDiaPerDonar

Hi ha dies per a tot. Dies de descomptes escandalosos -o no tant-, dies de festa i celebració, dies d’homenatge, dies per recordar. I també hi ha dies per donar. Dies que promouen gestos solidaris, que ens volen fer prendre consciència que si tots hi posem el nostre granet, aquest món pot ser una mica millor.

Demà, doncs, és #UnDiaPerDonar temps, sang, aliments, aportacions econòmiques, roba, i tot el que convingui. Per primera vegada al nostre país, entitats i professionals del tercer sector sumen esforços per fer-nos nostra aquesta iniciativa americana. Que no cal que tot sigui consumisme, que dels americans també en podem copiar moviments altruistes com aquest.

Us convido a fer un tomb per la web givingtuesday.cat que recull centenars de projectes d’entitats del nostre país als que, de ben segur, podeu donar un cop de mà de moltes maneres. Perquè el món no és com és, el món és com el fem. I demà, podem fer d’un dimarts qualsevol, #UnDiaPerDonar.

Anuncis

Com seduir en sis minuts?

Ser concís, concentrar en una frase allò que a darrere té tantes argumentacions i explicacions, no és fàcil. Aquest dilluns, al Marketplace organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social, ho vam poder comprovar.

Sis representants d’entitats vam participar al pitching, una experiència que consistia en explicar, amb sis minuts, un projecte com si ho féssim davant d’una empresa per convèncer-la que s’uneixi a la nostra causa. Preparar-ho no va ser fàcil, i posar-ho en pràctica tampoc, però va valer molt la pena. Aquí us deixo les lliçons apreses:

– Una història personal que exemplifiqui un projecte és molt potent. Posar nom i cara a qui es beneficia directament d’una acció és clau per establir un lligam emocional amb el teu interlocutor.

– Cal compensar-ho amb xifres. El món de l’empresa necessita números per valorar una proposta. Destacar una dada potent que il·lustri l’impacte del projecte ajudarà al nostre oient a captar la magnitud del que li plantegem.

– Fer una petició concreta. Hem de demanar exactament què volem, quin ha de ser el paper de l’aliat que intentem convèncer.

– Oferir alguna cosa a canvi. Les entitats del tercer sector tenim molt a oferir al sector empresarial. Aprofitem-ho i fem-ho saber als nostres futurs col·laboradors.

Cal concentrar tota aquesta informació en sis minuts -o menys-, per atreure l’atenció de qui ens escolta, o de qui llegeix un document d’entre els milers que hi ha a la pila del seu despatx. I després, ja vindran els detalls, les concrecions, les explicacions extenses que justifiquen el nostre projecte. Però per a la seducció, el temps apressa.


Vídeo sobre l’experiència del Marketplace

Un èxit viral de 70 milions de dòlars

Serveix d’alguna cosa que algú es llenci una galleda d’aigua freda a sobre? És la primera pregunta que em vaig fer quan em vaig assabentar de l’Ice Bucket Challenge. Em va semblar una proposta curiosa, però al mateix temps confusa, ja que no n’entenia el mecanisme. Només veia famosos tirant-se aigua gelada pel cap (cosa dels 140 caràcters) i, per això, després d’indagar i veure les dimensions que ha adquirit el repte, vull fer-ne algunes reflexions.

Ha servit per fer difusió de la causa, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)? Encara que en moltes de les remullades s’hagi perdut el missatge original, i n’hi ha que simplement s’ho ha pres com una broma entre amics, aquests dies, l’ELA, una malaltia neurodegenerativa que a l’estat espanyol té una incidència de 2,5 persones per cada 100.000 habitants, s’ha incorporat al nostre vocabulari.

La campanya ha servit per sensibilitzar sobre la necessitat d’investigar i fer recerca mèdica per l’ELA? Sensibilizar no és una tasca fàcil, ni es fa amb un dia ni amb un cubell d’aigua freda i gel. Sensibilitzar vol dir fer prendre consciència d’una realitat, i potser per ser realment conscients de què significa l’ELA, no n’hi ha prou amb una campanya que ens repti a remullar-nos. Ara, si aquest desafiament intranscendent és l’excusa per llegir articles com el d’Emilio Pérez de Rosas, o conèixer testimonis com el de Pete Frates -malalt d’ELA i impulsor de l’Ice Bucket Challenge-, benvingut sigui.

I per últim, s’han obtingut donatius? La ALS Association, amb seu a Washington, ja ha rebut, a data d’avui, 70,2 milions de dòlars. En el mateix període de l’any passat (del 29 de juliol al 24 d’agost), en van rebre 2,5. Els donatius no només provenen dels donants ja existents, sinó que han registrat 1,3 milions de nous donants. Dades que certifiquen l’èxit rotund de la campanya. Aquest, però, no és el cas de les associacions de l’estat espanyol, que vist el resultat d’aquest fenomen, intenten sumar-s’hi.

L’Ice Bucket Challenge és una experiència d’anàlisi per als fundraisers. Perquè, no ens enganyem, com tot èxit viral, el del cubell d’aigua també s’esfumarà, i d’aquí a unes setmanes ni ens en recordarem. Així, la pregunta que em queda sense resposta és: Quin serà l’índex de fidelització dels nous donants?

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Imatge gràfica de la campanya Ice Bucket Challenge

Observar, escoltar i viure

La integració del professional de comunicació o captació de fons en l’entitat per la qual treballa és fonamental. No podem fer bones accions de comunicació i fundraising si no coneixem bé la realitat que ens envolta. Sembla evident, però a vegades no és fàcil, ja sigui perquè és complicat per al professional integrar-se en la dinàmica de l’entitat o bé, també, perquè l’entiat no concep la seua figura com una peça més perquè l’engranatge funcioni, sinó com un annex que s’ha de preocupar d’aconseguir calés.

I no és així. El resposable de comunicació o captació de fons no pot treballar aïllat, sense conèixer la realitat del seu entorn més immediat a fons. Ha de saber com és el dia a dia de l’entitat, les problemàtiques que afronten tots els col·lectius implicats, les peculiaritats de la causa que defensa l’organisme, en definitiva, la raó de ser i per la qual treballa.

I tot això ho ha de palpar en primera persona per poder transmetre el millor missatge. Per aconseguir que l’storytelling sigui eficaç ha de conèixer les petites històries que s’amaguen darrere d’una causa per poder-les explicar al món d’una manera clara i, sobretot, que arribin, que transmetin alguna cosa. Ha de captar-ne l’escència, i només ho podrà fer si, d’alguna manera, també les viu.

És clar que el professional té unes tècniques per dissenyar una campanya. Però el missatge més eficaç és aquell que commou, que neix de dins. I no és fàcil trobar-lo, per això perquè sorgeixi no només hem d’observar i escoltar, també hem viure. Hem de ser al costat del treballador social, de l’educador, del terapeuta, de la família amb una persona discapacitada, dels infants que pateixen exclusió social, del voluntari, del metge sense fronteres, del psicòleg, del malalt o del sense sostre. Hem de saber què senten per poder-ho transformar en una campanya ben efectiva.

Us deixo una entrevista al guionista Richard Price que, tot i que no té una vinculació directa amb aquesta qüestió, d’alguna manera, ve a dir que les històries més sentides són les més autèntiques: “Crear es descubrir lo urgente en tu interior para explicarlo”.

Com comunicarem aquest 2014?

Els objectius comunicatius per al 2014 de les entitats sense ànim de lucre.

Com comunicarem aquest 2014 les entitats sense ànim de lucre? En què centrarem més esforços? Quines eines seran les més utilitzades pels professionals del tercer sector per fer arribar el seu missatge a quanta més gent millor? Les eines i estratègies comunicatives s’han multiplicat amb els anys, i com que els recursos i sobretot el temps sempre són escaços al tercer sector, és important definir les línies d’actuació primordials i concentrar esforços en la nostra aposta comunicativa.

Cadascú ha de definir la seua estratègia segons els objectius que s’hagi marcat, però si ens volem fer una idea per on aniran els trets aquest any 2014 en línies generals, podem consultar els resultats de l’enquesta que han contestat més de 2.100 professionals de la comunicació en entitats no lucratives. Ho recull la NonProfit Marketing Guide.

Els ojectius més compartits per aquest 2014 són l’adquisició de nous donants, aconseguir la participació de la comunicació i el coneixement de la marca en general. Crec que tothom els subscriuria, però em crida l’atenció que només el 34% dels directius d’entitats sense ànim de lucre van marcar la retenció de donants com un objectiu de comunicació superior per al 2014. Crec que fidelitzar la base social i els donants ha de ser una línia de treball primordial que se suma a les esmentades anteriorment. Més i nous donants, sí, però fidelitzar i satisfer als ja existents, també.

L’enquesta recull dades força òbvies, com l’augment de les xarxes socials com a canal de comunicació rellevant, però n’hi ha d’altres curioses que val la pena observar. Si ho voleu fer, aquí trobareu l’infogràfic.

Fundr… què?

Ho confesso. Abans de començar a treballar en el tercer sector desconeixia què era el fundraising. Tenia molt clar que amb un bon pla de comunicació es podien aconseguir més recursos per a l’entitat, és de sentit comú no? Però era una ignorant pel que fa a tot el que s’amaga darrera d’aquest concepte. Podem entendre el fundraising, o la captació de fons, com el procés per aconseguir recursos mitjançant la sol·licitud de donacions a particulars, empreses o administracions, per destinar-los a una causa o finalitat sense ànim de lucre. Però és tant simple com això? Demanar diners per una bona causa?

Personalment, entenc el fundraising com una filosofia més profunda. És l’art d’enamorar algú perquè cregui en la teua causa i això l’impulsi a moure-s’hi a favor. Hi pot dedicar diners, temps o altres recursos. Però faci el que faci, ho farà perquè alguna cosa, dins seu, el mou a fer-ho, l’emociona. Aquesta és, per a mi, la clau d’una bona acció de captació de fons. Que tingui com a objectiu recaptar fons, però també sensibilitzar, explicar el perquè de tot plegat, donar a conèixer, difondre i conscienciar.

I per això entenc el fundraising com una tasca estretament lligada a la comunicació. Captar i comunicar, comunicar i captar. Les dues cares d’una mateixa moneda. Remoure les consciències, fer reflexionar i donar a conèixer realitats i causes que mereixen la nostra implicació només és possible amb un bon missatge i una bona comunicació. Potser pateixo la síndrome de romàntica i idealista principiant, però em nego a veure en els donants euros amb cames.

Fundraising

Imatge: HandsOn Blog

Nou any, nou projecte

BLOG4

Començo l’any amb un nou projecte que ja fa temps que em voltava pel cap i que, per mil excuses vàries, no havia posat en marxa. A més, ho reconec, amb això dels blogs he estat molt tastaolletes i mai he tingut un projecte clar pel que he apostat. Cosa que em feia tirar enrere a l’hora d’engegar-lo (ja hi ha prou brossa al ciberespai, no volia deixar un altre racó abandonat a la xarxa). Ara, però, tinc un objectiu clar i espero que aquesta vegada sigui diferent.

Ja fa més d’un any que vaig començar una nova aventura professional que m’ha dut a descobrir altres àmbits de la comunicació que s’han convertit en noves passions desconegudes fins al moment, però que m’han entusiasmat. Vaig passar de treballar a un mitjà de comunicació escrit a una entitat sense ànim de lucre. “Al departament de comunicació?”, em deien. “Bé, sí, no, no ben bé, sí, però…”. No sé si ja tinc clara la resposta, perquè acabes fent tantes coses… I això és el que em ve de gust compartir, tot el que m’ha passat, tot el que he après i tot el que espero continuar aprenent.

Parlaré de comuniació, de xarxes socials, d’organitzar esdeveniments, de captació de recursos… Sempre des de l’òptica del tercer sector i des de la meva humil experiència i aprenentatge continuat.

Em mantindré ferma en el propòsit de principis d’any o defalliré abans de la primavera? D’aquí un any en parlarem… ;)